EL FEIXISME I EL NAZISME
( Trets bàsics del feixisme.
Encara que el terme feixisme sigui referit, en sentit estricte, a un fenòmen polític específic de la història d’Itàlia, ha estat assumit per designar tots aquells fenòments polítics on s’ha realitzat, a partir de la Primera Guerra Mundial, una reacció violenta i autoritària contra l’expanció del principi d’igualtat entre tots elsciutadants. Així, el feixiame és, en primer lloc, una reacció contra l’expanció del moviment obrer de caire socialista. Això, permet d’establir dos punts de referència molt importants per caracteritzar el feixisme:
• En primer lloc, el feixisme connecta d’una manera directa amb el capitalismo modern.
• En segon lloc, que només es manifesta allà on el capitalismo ja no és capaç de controlar lapresència del socialismo i l’avenç de les masses treballadores.
Cal sementar que allà on una forta tradició parlamentària permet a la burguesía mantenir la seva hegemonia mitjançant el sufragi universal no sorgeixen o no triomfen els moviments feixistes. La burguesía controla l’aparell estatal i acosegueix integrar dins el sistema, mitjançant els elements de la democràcia parlamentária, lamajoria de les forces obreres. Ara bé, allà on una tradició ciutadana menys rica i menys articulada des del punt de vista econòmic, polític i cultural, incapacita la burgesia per dirigir l’Estat liberal, l’avanç d’un fort moviment obrer dóna lloc a reaccions antisocialistes de caràcter agressiu que desemboquen en la destrucció de les institucions liberals-democràtiques i en l’aparició de formes ofenòmens feixistes.
Les prinvipals característiques del feixisme són:
• Una primera característica del feixisme és voler trencar l’aïllament de l’elit governant i crear un vincle amb les masses per mitjà d’un programa demogràtio-populista, un cap carismàtic i una pràctica plebiscitària. Així, la instal·lació del feixisme al poder comporta l’aparició d’unes institucions destinades a manipular elsentiment col·lectiu i organitzar tots els sectors de la vida social en forts moviments de masses.
• En el terreny de les relacions polítiques internacionals, el feixisme es caracteritza per una intensa agressivitat nacionalista i imperialista, regida per dos objectius bàsics:
1- La bel·ligerància contra els estats socialistes
2- Les reivindicacions territorials (espai vital, terresirredemptes)
Això, juntament amb una expancionisme imperialista. D’aquests trets en deriva un esperit bel·licista que mobilitza tot l’Estat, organitzat militarment, i una clara teorització de la guerra com a instrument de progrés històric i de selecció de pobles, races i nacions.
• El feixisme defensa una concepció antiigualitària de la societat en la qual dominen les elits i elselegits, que s’organitzen en un partit únic i dominant. Aquestes tenen la responsabilitat d’imposar un ordre nou mitjançant l’acció directa i defensen clarament la violència i el terrorisme.
• El feixisme exalça l’Estat, que ha de ser autoritari i centralitzat. Aquest Estat no tolera ni la separació ni el cotrapès dels poders, anul·la qualsevol oposició i exerceix la seva acció amb formesdictatorials.
• L’organització de l’economia és també impregnada d’un fort intervencionisme estatal de la defensa del nacionalisme econòmic i de l’autarquia davant la competència exterior. D’altra banda, estableix l’organització corporativa dels diversos cossos socials impedint la lliure acció dels sindicats i sotmet tota l’activitat econòmica als interessos dels grups dominants.
• En elterreny cultural, el feixisme es presenta com un conglomerat ideològic poc homogeni que només s’unifica sota la reivindicació de la primacia nacional o racial.
• Per últim, el feixiame rebutja la tradició racionalista i materialista i adopta postures de desconfiança en la raó i d’exaltarció d’elements irracionals de la conducta, com ara el fanatisme, els sentiments intensos i l’obediència cega….
