PROPOSTA PER A UN ESTÀNDARD ORAL
DE LA LLENGUA CATALANA, I
FONÈTICA
L’Institut d’Estudis Catalans no podia restar indiferent davant el pes creixent
de la dimensió oral en la vida de les llengües dins la societat actual. Fidel
a la seva trajectòria i conscient de la seva responsabilitat, l’Institut inicia avui
la publicació d’una normativa establerta per la Secció Filològica, que ajudi ala
realització de la llengua estàndard oral i que neutralitzi els factors que la pertorben.
La present proposta de «català estàndard» és una innovació avui necessària,
però que té el seu risc. Per això aquesta potser no serà encara la versió definitiva, per tal com el temps i l’experiència en seran els millors avaluadors.
Això no obstant, l’Institut confia que els professionals i els usuarisafectats
col·laboraran a fer que la llengua realment emprada es vagi adaptant a la modalitat descrita ací com a aconsellable.
En acomplir la seva tasca, la Secció Filològica s’ha sentit encoratjada per
les universitats de les terres de llengua catalana, que ja fa temps es manifestaren preocupades perquè la llengua estàndard donés entrada a les modalitats principals que la componen.
Però sobretotcal posar en relleu la tasca duta a terme darrerament per la
Comissió de Seguiment de la Llengua Normativa, integrada per representants
de les universitats d’Alacant, de Barcelona, Autònoma de Barcelona,
de les Illes Balears, de Perpinyà i de València. Aquest grup de treball ha fet
una feina ben útil en el camp de l’estàndard oral; útil i generosa, per tal com
n’ha ofert els resultats a laSecció Filològica, perquè aquesta els incorporés,
en la mesura que fos possible i convenient, al text que havia elaborat. És significatiu que l’Institut hagi pogut comptar amb una col·laboració que, en
d’altres fases de la seva labor ordenadora de la llengua, hauria estat simplemente inimaginable.
També han estat preses en consideració totes les propostes i totes les normes
que, a manca —finsara— d’una normativa específica, havien anat elaborant
les editorials, els diaris i les revistes, les emissions de radiodifusió i de
televisió, etc., així com el mateix II Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1986.
Per això l’Institut d’Estudis Catalans ha pogut elaborar les seves propostes
partint dels resultats que es desprenen d’una acció compartida per tantes persones i tantesentitats interessades. La conjunció de mires que s’ha produït
permet d’esperar que totes les persones responsables comprendran l’abast de la funció que l’Institut ha assumit.
Per fi, l’Institut d’Estudis Catalans vol palesar també el seu agraïment a
les associacions i organismes, així com a molts particulars, que li han prestat un suport tan eficaç com estimulant, i d’una manera especial a lesconselleries, direccions generals, serveis de llengua i altres entitats semblants de l’Administració pública que s’encarreguen de promoure i de dur a terme la política lingüística que els nostres països de llengua catalana necessiten avui.
8 proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, i
INTRODUCCIÓ
1. DIMENSIÓ ACTUAL DE LA LLENGUA ORAL
En els darrers anys molts estudiosos,preocupats pel futur de la llengua
catalana, han fet veure com era de necessari que el català posseís un estàndard oral que respongués a les exigències que la tecnologia dels mitjans de comunicación audiovisual planteja.
En un context social en què conflueixen factors antagònics, com ara mecanismos promotors de deserció lingüística, d’una banda, i, d’una altra, expectativas de normalització lingüística,apareix del tot necessari l’establiment
d’un model supradialectal de llengua oral o varietat estàndard.
En la normalització lingüística, aquesta varietat estàndard hi constitueix
un element clau, correlatiu a l’estadi de la codificació. Pel que fa a la llengua
catalana, tothom sap que la seva problemàtica avui gira sobretot a l’entorn
dels aspectes d’ús. I això ocorre en una època en què…
