.
Catedral de Santiago de Compostela .
.
La forma catedral romànica, típic model d’església de peregrinació, amb planta de creu llatina i capçalera ambdeambulatori i absis. El mètode que van emprar va ser realitzada en pedra. L’edifici, una de les majors construccions de l’estil romànic, presenta als seuspeus un nártex, en el qual se situa el Pòrtic de la Glòria. En la construcció primitiva, en aquest espai se situaven a cada costat torres de planta quadrada.L’interior del temple es divideix en tres naus. Sobre aquestes naus laterals s’alcen tribunes que apunten a la nau central mitjançant arcs. Les sevesobertures exteriors proporcionen il·luminació a la part superior de la nau central, el que contrasta amb la major penombra de la zona inferior. Les voltes sesostenen mitjançant pilars composts que presenten columnes adossades, organitzades de forma tal que la columna que mira cap a la nau central s’eleva al llarg detota l’altura de la mateixa. El trancepte s’organitza també en tres naus en els extrems de les quals s’obren sengles portades a l’exterior. Sobre el creuers’alça un cimbori. En tota aquest enorme trancepte s’alcen també tribunes sobre les naus laterals. La capçalera de la catedral és d’àmplies dimensions.La catedral de Santiago ve a simbolitzar, en primer lloc, la importància d’una ciutat i una seu obispal en la qual es troba situat el sepulcre d’un delsdotze apòstols de Crist. En aquest sentit, la pròpia planta de l’església és imatge de la creu de Crist i mort de Jesús com base per a la salvació del món.
