Treball sobre El Codi Ètic Mundial pel Turisme
El Codi Ètic Mundial pel Turisme es divideix en un preàmbul i deu articles. Va ésser adoptat en la 13a Assemblea General de la OMT (Santiago de Xile, 27 de desembre-1 d’octubre de 1999).
El Primer article es caracteritza per definir el turisme com un mitjà per a aconseguir l’enteniment entre cultures i pobles i, per aquest motiu, s’ha depromoure i realitzar d’una manera respectuosa: tant els turistes com els agents professionals del sector tenen el deure i el dret d’informar-se sobre les diverses realitats culturals, religioses, etc. del nostre món. Aquest coneixement, en la meva opinió, és el primer pas per a comprendre-les i tolerar-les, afavorint així el desenvolupament d’un turisme més harmònic. A més a més, crec que els turistestambé haurien de conèixer la seva pròpia cultura per a compartir-la en els seus desplaçaments i per a que la població de la regió receptora no només guanyi en beneficis, sinó en educació. Igualment, en el primer article, s’indica el deure de les autoritats públiques a protegir els visitants a les determinades destinacions i sancionar qualsevol acte delictiu contra aquests, el patrimoni natural ocultural i/o els treballadors d’activitats relacionades amb el turisme.
En el segon article s’especifica la voluntat d’aconseguir la igualtat entre homes i dones i la promoció del drets humans en les activitats del sector turístic. Juntament amb la diversificació del sector (fenomen que es produeix actualment i que serveix per a donar a conèixer tipus de turisme alternatius) s’ajuda adesenvolupar un turisme més sostenible i responsable. Tanmateix, des del meu punt de vista, valoro que amb la introducció als sistemes educatius de l’ensenyament dels valor del turisme i els seus riscs (tal com ho expressa el codi ètic) és podria beneficiar més el sector, ja que des de la infància s’anirien adquirint coneixements sobre altres realitats i la tolerància que mereixen. Fóra una bona idea la sevaaplicació per part dels governs.
L’article número tres insta especialment a la conservació dels recursos i patrimoni natural en les activitats turístiques, objectiu que haurien d’emprendre els agents professionals i les autoritats públiques. Així i tot, considero que la conscienciació de tota la població és molt important per a aconseguir-ho. Igualment, penso que actualment hi ha molts espais(siguin o no naturals) amb molta densitat de turisme. Per a la conservació del medi ambient, la creació de nous fluxos turístics seria una bona mesura a prendre: es descongestionarien aquelles zones i altres podrien beneficiar-se també de l’activitat turística.
El següent article també insisteix en l’educació de les comunitats però, en aquest cas, amb la fita de mantenir i enriquir el patrimonicultural i arqueològic de les regions turístiques. També hi ha d’intervenir una bona publicitat (per part de les empreses de comunicació), l’administració pública i les diverses entitats privades que s’hi relacionen. De totes maneres, opino que no s’hauria de tenir en compte només els recursos turístics ja existents, sinó també els que ho siguin potencialment s’han de protegir i promocionar. Peruna altra banda, estic d’acord en que el patrimoni cultural i arqueològic ha de tenir una àmplia accessibilitat a tothom, ja que dóna enriquiment a la població. Això ho hauria de promocionar l’administració pública.
Segons el cinquè article, una altra raó per la qual s’ha de promoure el turisme és la seva capacitat per a originar llocs de treball directes i indirectes. Així, és una via per al’evolució econòmica d’una regió i per a augmentar el nivell de vida dels seus habitants. Tal i com ho expressa el codi ètic, es donarà preferència a la contractació de personal local. Ho considero raonable perquè aquest coneix millor la realitat en la qual desenvoluparà el seu treball i pot comunicar-la als visitants. Tanmateix, opino que l’important per al sector és comptar amb un personal…
